Rilke, poeta apàtrida europeu

<strong><span lang="ES-TRAD">&lt;b&gt;</span></strong><strong style=""><span style="" lang="ES-TRAD">Després de la I Guerra Mundial i la desintegració de l'Imperi Austrohungarés, es va convertir en un apàtrida. Per aquest motiu pot considerar-se un dels primers poetes purament europeus de la nostra època, un individu desenganxat de les passions nacionalistes dels seus coetanis.</span><span style="" lang="ES-TRAD"> &lt;/b&gt;</span></strong>

Nascut a Praga el 1875 i enterrat a Suïssa el 1927, el poeta Rainer Maria Rilke, va viure en primera fila la descomposició de l'Europa dels imperis i les aristocràcies vingudes a menys. Sorgit d'una família de l’elit austrohungaresa, va passar mitja vida viatjant per tot el continent al ritme que li marcava la seva salut de naturalesa fràgil i malaltissa, així com les seves amistats sempre acaronades mitjançant una prolífica activitat epistolar. Alemanya, França, Itàlia, Suècia, Bégica, Holanda, Espanya, Rússia, Suïssa, etc., van ser varis dels països que van acollir a aquest escriptor que gairebé no va tornar a la seva ciutat natal. Després de la I Guerra Mundial i la desintegració de l'Imperi Austrohungarés, es va convertir en un apàtrida. Per aquest motiu pugui considerar-se un dels primers poetes purament europeus de la nostra època, un individu desenganxat de les passions nacionalistes dels seus coetanis. <br /> <br /><img src="http://www.cafebabel.com/photos/duino280807.jpg" alt="Castell de Duino, a Italia, on Rilke va passar llargues temporades (Foto, Deanz/Flickr)" title=" Castell de Duino, a Italia, on Rilke va passar llargues temporades (Foto, Deanz/Flickr)" align="center" /> <br /><em> Castell de Duino, a Italia, on Rilke va passar llargues temporades </em> <br /> <br /> De fet, des de molt jove, considerava a l'Artista com un ésser sense “més pàtria que sí mateix”, rebutjant que es pogués catalogar als creadors com d'una nacionalitat o d'una altra: “Que l'Art, en el seu cim, no pugui ser nacional fa que cada artista neixi, parlant amb propietat, a l'estranger”, li va escriure a la poeta russa Tsvetaieva. No sorprèn, doncs, que ell normalment escrivís en alemany, també usés sense complexos la llengua francesa per a compondre els seus versos, practicant un multilingüisme excepcional a la Història de la Poesia europea, una mica que més tard, en els seixanta del segle XX, poetes com Paul Celan desacreditarien afirmant “no creure en el bilingüisme en poesia”. Pocs són, en efecte, els versificadores europeus que han decidit –anecdòticament, a més- expressar-se en diversos idiomes: Samuel Beckett, Rafael Alberti… <br /> <br /> Ara bé, el que fa de Rilke un poeta modern és la seva concepció de la vida de l'artista com una experiència bolcada cap al descobriment del món interior propi abans que com una recerca del reconeixement exterior. La seva concepció individualista de la solitud en la qual es troba l'Home en tot moment de la seva vida, ha marcat a generacions senceres de poetes des del segle XX fins als nostres dies. Les seves cartes al jove poeta alemany Kappus –tan rellevants en la Història de la literatura com els seus poemes- ens descobrixen un senzill manual sobre l'actitud que, al seu entendre, tot artista s’ha d'educar a ell mateix per completar el seu desenvolupament com a tal. <br /> <br /><strong> A continuació transcrivim 2 dels poemes que Rilke va escriure, a les acaballes de la seva vida, en francès. <br /> <br /> La nostra penúltima paraula<br /> igual és miserable, <br /> però davant la consciència-mare<br /> l'última bella serà. <br /> <br /> Doncs és menester que es resumeixin<br /> tots els esforços d'un desig<br /> que cap regust d'amargor<br /> sabria contenir. <br /> <br />
*******<br /> <br /> Detinguem-nos un poc, xerrem. <br /> Sóc de nou jo, aquesta tarda, qui s'expressa,<br /> És de nou vostè qui m'escolta. <br /> Més tard, uns altres jugaran<br /> A ser companys de ruta<br /> Sota aquests bells arbres que ens prestem.</strong>